Crònica de la VI Inter-AND-Line 2017
ANDORRA, VI Inter-AND-Line 2017
Per: Xavier Badiella
Hem torno a saltar-nos la Festa major de Terrassa, altre cop coincideixen les dates i la maca de la facultat divina que hem permetria estar a dos llocs alhora m’obliga a escollir. De fet. no m'ha costat gaire i cap a Andorra falta gent. Divendres 30 de Juny i 1-2 de Juliol cap a Encamp, seguint la mateixa ruta de fa 10 anys enrere, amb les cues de rigor a l’entrada del petit país pirinenc i ja som a l’Hotel, controlar que tots els nostres alumnes estiguin ben hostatjats i sopar ràpid per la festa de Benvinguda de divendres vespre.
A les 22:00 en punt obren les portes de la sala de festes d’Encamp, amb cava i bombons comencen a sonar cançons balladores per engrescar als invitats. Com sempre, la sala esta ben guarnida per a l’ocasió, amb el seu Fotocall dedicat al comerç d’Andorra. S’omple el local de forma extraordinàriament rapida i de seguit comptabilitzo més de 200 persones, segur però que al final de la nit en serem uns quants més. Nit de salutacions, retrobaments i abraçades, alguna sorpresa dels que feia temps no pujaven. L’ambient s’engresca de mica en mica i ball rere ball van caient minuts i hores fins que el cos comença a demanar repòs i ens retirem cap a les 2:00 de la nit. Amb tot, la festa no finirà fins més tard, per als més valents i joves.
Eren les 10 del mati quan obrien portes i ja fèiem cua per entrar a la sala. Tots volíem ballar i aprendre nous balls, els més agosarats s’iniciaven en les classes de tècnica, alguns dels que competeixen ja els anava be que en Marlon Ronkers els fes treballar de valent tots els motions que consten a les competicions internacionals. Als altres no els feia nosa aprendre a ballar més tècnicament. Al ball social s’encetava de seguit amb un dels 11 workshops que es realitzaren durant tot el dissabte. L’Olga Tormo engegava amb el “Keep Folling In Love”, la seguiria la Rosa Llopis amb el “Sweet Love”, en Romain Brasme amb el “Lost Boy” i la Rosa Torrent amb el seu “Be Mine” foren els balls ensenyats pel mati.
Entre musica per ballar sense parar se’ns feren les 12 molt aviat, a aquesta hora es feia una ballada popular a la plaça de Sant Miquel. Al mig del petit mercat que els dissabtes es fa en aquest bonic indret d’Encamp. Amb tot, a la sala de festes es seguí ballant per als que volien optar per coreografies més difícils. Fins l’hora de dinar no paràrem fins i tot les dones tingueren temps entre ball i ball per anar de compres, que si la farmàcia, la cosmètica, roba, complements, etc.
Dinar de Germanor que ja es un clàssic, on qui no corre, vola, ep!!, només per repetir de Paella, que estava molt bona, pel demés, doncs molt bé, molta gresca amb les postres i cafès, ja que es podia repetir fins hi tot més d’alguna vegada.
Ben dinat tornem a la sala de festes on ens esperà una tarda molt atapeïda al igual que per als de tècnica, que només una 20 d’agosarats aguantaren el ritme despietat d’en Marlon. Els de ball social teníem més sort, podíem descansar quan volíem, tot i que els workshops tampoc ens deixaren gaire marge per relaxar-nos. Just obrir portes i les Terres de l’Ebre es fan presents, la Conchita i la Sussi ens fan ballar la “Polka Country 2”, en cercle i parelles, tot un repte superat. De seguit l’Antoni Marin ens posa el “Except for Monday”. A les 17:00 tornàvem a tenir en Romain amb el seu “Tequila” i tot seguit l’Irene i en Carlos amb el “Hey Stranger”. Pocs balls podíem assaborir per tornar a la feina, en Xavier i la Montse amb el seu “You’re Not There”, la Meri amb el “Wont Back Away” i finalment la Marina amb el “Champagne Promise” tancaren la ronda de balls ensenyats. Arribàrem passades les 7 de la tarda i tocava retirar-se a reposar i sopar. Alguns, però, hem d’assajar per la festa del vespre i corre cuites a veure qui sortia a l’escenari primer per poder sopar amb més temps.
La nit comença molt fresca, les baixes temperatures per a l’època no desanimen a ningú i abans de les 22:00 ja tenim gent fent cua a la porta. Els participants ens colem per la porta lateral per poder preparar tot el show nocturn. I no tardem gaire a notar que la sala esta realment plena. Els nervis corren amunt i avall per darrere l’escenari, però res ens deturarà. Ja estem llestos, que comenci l’espectacle! Egipte inicia la tanda de països que sortiran a la representació capitanejats per la Montse Balasch amb alumnes de Sant Cristòfol de Barcelona i del Casino d’Hospitalet. Omplen de color l’escenari amb un bon començament molt encertat i aplaudit. Seguirà Pèrsia amb l’Antoni Marin i els de Palau Ausit, també molt colorejat i ben coordinat. La cosa es posa negre quan la Rosa Llopis ens trasllada al Congo amb els seus alumnes de Ripollet. Per trencar una mica la dinàmica en Marlon Ronkers ens del·leita amb un espectacle de ball sol a l’escenari que aixeca aplaudiments per la bona feina feta, però tornen ela països a desfilar per l’escenari. Des de les Terres de l’Ebre, la Conxita i la Sussi, representaren molt encertadament el paper de Suïssa amb caire tirolès i festiu. Andorra feu una magnifica representació de la seva historia amb molta varietat de coreografies i figurants, tot molt ben coordinat i amb molts participants d’alt de l’escenari. El torn de Cuba el representen els alumnes de la Rosa Torrent amb balls típics d’aquest país caribeny. La Gemma Golobardes i els seus ens tornen al continent africà, concretament a un safari Zimbabwe guiats per uns quants “micos”, fent això, el mico ballant. Ens acostem al final de l’espectacle i no finim senes abans gaudir d’un duet fantàstic, format per en Marlon i en Romain, que omple l’escenari d’un joc de ritmes i figures coreogràfiques fantàstiques, es un vertader plaer veure a quests dos grans ballarins en directe. Per finalitzar tal espectacle ens queda acomiadar la nit amb una benedicció Vaticana, i com ja es habitual en Xavier Badiella i els seus alumnes fan una contundent aparició des de el convent, acompanyats per sa santedat el Papa, que aprofitant que es retira a mitja actuació, la cosa es “desmadra” una mica, com ja es podia esperar, per acabar apoteòsicament tots rere la mare superiora amb la seves joguines sorpresa. No faltaren els agraïments finals no només a tots els participants i organitzadors sinó al públic en general que enguany superava l’aforament de la sala amb més de 400 assistents.
La festa continuà a la sala de ball contigua fins ben entrada la matinada, no sé molt be fins quan, doncs un servidor es retirà cap a les 2, després de ballar força estona. La sala era plena de gom a gom com poques vegades l'he vist en esdeveniments semblants, aquesta edició ha crescut en participants i públic en general.
Diumenge matí es la jornada per començar a preparar la tornada, amb tot la sala de ball s’omplí força, la gent volia ballar i repassar tots els workshops del dia anterior. Entre comiat i comiat la gent segueix ballant des de les 11 del mati fins ben be les 2 del migdia, hora en que tot te un final i cal retirar-se, alguns per retornar tot seguit a casa seva, d’altres encara romandrem a Andorra una hores més, dinarem, farem la dormida de rigor després d’un bon àpat i de retorn a casa, esperant retrobar-nos en la propera edició altre cop al País dels Pirineus.
Per: Xavier Badiella
Hem torno a saltar-nos la Festa major de Terrassa, altre cop coincideixen les dates i la maca de la facultat divina que hem permetria estar a dos llocs alhora m’obliga a escollir. De fet. no m'ha costat gaire i cap a Andorra falta gent. Divendres 30 de Juny i 1-2 de Juliol cap a Encamp, seguint la mateixa ruta de fa 10 anys enrere, amb les cues de rigor a l’entrada del petit país pirinenc i ja som a l’Hotel, controlar que tots els nostres alumnes estiguin ben hostatjats i sopar ràpid per la festa de Benvinguda de divendres vespre.
A les 22:00 en punt obren les portes de la sala de festes d’Encamp, amb cava i bombons comencen a sonar cançons balladores per engrescar als invitats. Com sempre, la sala esta ben guarnida per a l’ocasió, amb el seu Fotocall dedicat al comerç d’Andorra. S’omple el local de forma extraordinàriament rapida i de seguit comptabilitzo més de 200 persones, segur però que al final de la nit en serem uns quants més. Nit de salutacions, retrobaments i abraçades, alguna sorpresa dels que feia temps no pujaven. L’ambient s’engresca de mica en mica i ball rere ball van caient minuts i hores fins que el cos comença a demanar repòs i ens retirem cap a les 2:00 de la nit. Amb tot, la festa no finirà fins més tard, per als més valents i joves.
Eren les 10 del mati quan obrien portes i ja fèiem cua per entrar a la sala. Tots volíem ballar i aprendre nous balls, els més agosarats s’iniciaven en les classes de tècnica, alguns dels que competeixen ja els anava be que en Marlon Ronkers els fes treballar de valent tots els motions que consten a les competicions internacionals. Als altres no els feia nosa aprendre a ballar més tècnicament. Al ball social s’encetava de seguit amb un dels 11 workshops que es realitzaren durant tot el dissabte. L’Olga Tormo engegava amb el “Keep Folling In Love”, la seguiria la Rosa Llopis amb el “Sweet Love”, en Romain Brasme amb el “Lost Boy” i la Rosa Torrent amb el seu “Be Mine” foren els balls ensenyats pel mati.
Entre musica per ballar sense parar se’ns feren les 12 molt aviat, a aquesta hora es feia una ballada popular a la plaça de Sant Miquel. Al mig del petit mercat que els dissabtes es fa en aquest bonic indret d’Encamp. Amb tot, a la sala de festes es seguí ballant per als que volien optar per coreografies més difícils. Fins l’hora de dinar no paràrem fins i tot les dones tingueren temps entre ball i ball per anar de compres, que si la farmàcia, la cosmètica, roba, complements, etc.
Dinar de Germanor que ja es un clàssic, on qui no corre, vola, ep!!, només per repetir de Paella, que estava molt bona, pel demés, doncs molt bé, molta gresca amb les postres i cafès, ja que es podia repetir fins hi tot més d’alguna vegada.
Ben dinat tornem a la sala de festes on ens esperà una tarda molt atapeïda al igual que per als de tècnica, que només una 20 d’agosarats aguantaren el ritme despietat d’en Marlon. Els de ball social teníem més sort, podíem descansar quan volíem, tot i que els workshops tampoc ens deixaren gaire marge per relaxar-nos. Just obrir portes i les Terres de l’Ebre es fan presents, la Conchita i la Sussi ens fan ballar la “Polka Country 2”, en cercle i parelles, tot un repte superat. De seguit l’Antoni Marin ens posa el “Except for Monday”. A les 17:00 tornàvem a tenir en Romain amb el seu “Tequila” i tot seguit l’Irene i en Carlos amb el “Hey Stranger”. Pocs balls podíem assaborir per tornar a la feina, en Xavier i la Montse amb el seu “You’re Not There”, la Meri amb el “Wont Back Away” i finalment la Marina amb el “Champagne Promise” tancaren la ronda de balls ensenyats. Arribàrem passades les 7 de la tarda i tocava retirar-se a reposar i sopar. Alguns, però, hem d’assajar per la festa del vespre i corre cuites a veure qui sortia a l’escenari primer per poder sopar amb més temps.
La nit comença molt fresca, les baixes temperatures per a l’època no desanimen a ningú i abans de les 22:00 ja tenim gent fent cua a la porta. Els participants ens colem per la porta lateral per poder preparar tot el show nocturn. I no tardem gaire a notar que la sala esta realment plena. Els nervis corren amunt i avall per darrere l’escenari, però res ens deturarà. Ja estem llestos, que comenci l’espectacle! Egipte inicia la tanda de països que sortiran a la representació capitanejats per la Montse Balasch amb alumnes de Sant Cristòfol de Barcelona i del Casino d’Hospitalet. Omplen de color l’escenari amb un bon començament molt encertat i aplaudit. Seguirà Pèrsia amb l’Antoni Marin i els de Palau Ausit, també molt colorejat i ben coordinat. La cosa es posa negre quan la Rosa Llopis ens trasllada al Congo amb els seus alumnes de Ripollet. Per trencar una mica la dinàmica en Marlon Ronkers ens del·leita amb un espectacle de ball sol a l’escenari que aixeca aplaudiments per la bona feina feta, però tornen ela països a desfilar per l’escenari. Des de les Terres de l’Ebre, la Conxita i la Sussi, representaren molt encertadament el paper de Suïssa amb caire tirolès i festiu. Andorra feu una magnifica representació de la seva historia amb molta varietat de coreografies i figurants, tot molt ben coordinat i amb molts participants d’alt de l’escenari. El torn de Cuba el representen els alumnes de la Rosa Torrent amb balls típics d’aquest país caribeny. La Gemma Golobardes i els seus ens tornen al continent africà, concretament a un safari Zimbabwe guiats per uns quants “micos”, fent això, el mico ballant. Ens acostem al final de l’espectacle i no finim senes abans gaudir d’un duet fantàstic, format per en Marlon i en Romain, que omple l’escenari d’un joc de ritmes i figures coreogràfiques fantàstiques, es un vertader plaer veure a quests dos grans ballarins en directe. Per finalitzar tal espectacle ens queda acomiadar la nit amb una benedicció Vaticana, i com ja es habitual en Xavier Badiella i els seus alumnes fan una contundent aparició des de el convent, acompanyats per sa santedat el Papa, que aprofitant que es retira a mitja actuació, la cosa es “desmadra” una mica, com ja es podia esperar, per acabar apoteòsicament tots rere la mare superiora amb la seves joguines sorpresa. No faltaren els agraïments finals no només a tots els participants i organitzadors sinó al públic en general que enguany superava l’aforament de la sala amb més de 400 assistents.
La festa continuà a la sala de ball contigua fins ben entrada la matinada, no sé molt be fins quan, doncs un servidor es retirà cap a les 2, després de ballar força estona. La sala era plena de gom a gom com poques vegades l'he vist en esdeveniments semblants, aquesta edició ha crescut en participants i públic en general.
Diumenge matí es la jornada per començar a preparar la tornada, amb tot la sala de ball s’omplí força, la gent volia ballar i repassar tots els workshops del dia anterior. Entre comiat i comiat la gent segueix ballant des de les 11 del mati fins ben be les 2 del migdia, hora en que tot te un final i cal retirar-se, alguns per retornar tot seguit a casa seva, d’altres encara romandrem a Andorra una hores més, dinarem, farem la dormida de rigor després d’un bon àpat i de retorn a casa, esperant retrobar-nos en la propera edició altre cop al País dels Pirineus.
Comentaris